Convé aquí recordar algunes de les diverses etapes i moments significatius des la constitució de la TUA i de l’arribada del sr. Xavier Surinyach al municipi fins avui.
Amb la pèrdua de la majoria de CiU al Consell Comarcal del Maresme després de les eleccions municipals de l’any 1999, i amb el triomf per majoria absoluta de CiU a Tordera , arriba el sr. Xavier Surinyach al municipi i se’l contracta com a assessor urbanístic al municipi, sense que li coneguem anteriorment cap gestió brillant en l’àmbit de l’ urbanisme.
Posteriorment, l’any 2001 es constitueix l’empresa urbanística municipal TUA SL i el sr. Surinyach passa a ser-ne el seu gerent, com a càrrec de confiança de l’Alcalde. Estrictament de confiança, ja que la seva solvència professional encara està per demostrar vistos els resultats dels costos de les contractacions d’obra que ha dut a terme i el seguiment d’aquestes, al nostre humil entendre.
El nostre grup des d’un bon inici sempre es va mostrar contrari a la creació d’una empresa pública que gestionés l’ urbanisme del municipi fugint dels controls i principis del dret administratiu comú, i ja en aquell moment, vam votar en contra de la seva constitució, dels seus estatuts i de les seves modificacions.
Quins objectius, fixats en els seus estatuts, ha assolit la TUA? A quin preu pel ciutadans de Tordera? Com sempre, i no volem ser repel•lents, perquè és un tema molt seriós, el temps i els fets ens acaben donant la raó.
Per boca del sr. Alcalde, i a les actes del plens de l’època ens remetem, vista la important retribució mensual, que al nostre entendre, aquest assessor urbanístic cobrava, (6.500 € / mensuals), ens va dir que, el Sr. Surinyach amb uns pocs dies de feina demostraria la seva capacitat de treball i feina i que sobradament es guanyaria el seu sou. Ja ho hem vist, se li quedava curt fins i tot, perquè segons sembla desprendre’s del sumari del cas Pretòria es va haver de buscar ingressos extraordinaris en una operació urbanística que està essent investigada per l’Audiència Nacional.
Òbviament l'alcalde no estava al corrent de les activitats econòmiques d’una persona de la seva confiança i que ocupava un lloc estratègic en el seu govern.
Perquè no és responsabilitat de l’alcalde controlar l’actuació dels seus càrrecs de confiança dins i fora de l’Ajuntament, no fos cas que descobrís res i l’hagués de cessar.
Imaginis! cessar a un suposat amic, perquè si no el va escollir per capacitació professional, el deuria escollir per amistat, a aquest senyor, no?
O algú del seu partit va respondre per ell? Qui li va parlar tant bé d'ell que va decidir posar-se’l al seu costat per gestionar l’ urbanisme del poble? Potser li hauria de donar les gràcies i demanar que dimiteixi ell per vostè per haver-lo enganyat.
Ara bé, el control del cost de les obres no li devia interessar gaire, vistes les desviacions entre el cost inicial i el cost final. I que el controlessin tampoc, perquè excloure del control financer a l’interventor municipal és una pràctica més pròpia del senyor Millet que d’un organisme públic íntegre. I amb això no estem dient que constituïssin la TUA per delinquir, no ens mal interpretin, estem dient que la creació d’aquest organisme no respon a criteris d’eficàcia i eficiència, sinó a l’empobriment de la qualitat democràtica de la política urbanística del poble, al defugir dels controls de l’administració pública en perjudici de les garanties en defensa de l’integrés públic.
Ara, després de 10 anys de la creació de la TUA podem veure el resultat de la seva excel•lent gestió.
El resultat és un creixement urbanístic desmesurat, que no respon al creixement natural del poble, amb tots els plans parcials engegats, amb un preu per sobre de mercat, i amb moltes de les obres d’urbanització en conflicte, per la falta de liquiditat dels propietaris per a fer front a les quotes.
Entrades
3 comentarios:
Quant diu que l'empresa municipal "defugeix els controls de l'administració pública" a que es refereix?
Quant diu que "s'exclou del control financer a l'interventor municipal" en que es basa?
A quines deviacions d'obra es refereix?
Gràcies.
Bon dia anònim,
Primera part de la nostre resposta:
Gràcies per les teves preguntes, intentarem contestar-les amb rigor però sense abusar dels tecnicismes.
Abans una consideració prèvia.
L'ajuntament, d'acord amb la normativa vigent té possibilitat de fer obres públiques i licitar per sistema de cooperació les obres d'urbanització que haurien de fer els particulars. Per poder fer això necessita els projectes d'obres, els expedients de contractació, la licitació d'aquestes i el seguiment de l'execució i finalment el pagament d'aquestes. Si és vol fer aquestes obres mitjançant un ens instrumental, es necessita: els projectes d'obres, els expedients de contractació, la licitació d'aquestes i el seguiment de l'execució i finalment el pagament d'aquestes. Però amb menys garanties i menys requisits. Amb la TUA hem aconseguit anar més ràpid a fer les obres? Han sortit més econòmiques que si les hagués licitat l'Ajuntament? S'haguessin controlat millor? El fet es que no. Que es triga igual o més però per contra hi ha menys controls democràtics, i ara et responem les preguntes.
Pel què fa a la primera pregunta: És compartit per la gran majoria dels experts en el coneixement de les normes que regulen l'administració, que quan es va permetre a les administracions públiques (també els Ajuntaments) crear societats mercantils, es produiria el que es coneix com a "fugida del dret administratiu" que consisteix en el següent:
a) En matèria de personal, en canvi de tenir funcionaris de carrera, es substitueix per personal laboral. Amb una major discrecionalitat, i amb un procediments menys garantits, és a dir, és més fàcil sota aquest règim laboral contractar per motius de confiança que no de capacitació tècnica.
b) En matèria de contractació, segons la interpretació que ha fet el secretari de l'Ajuntament, en contra de la doctrina de la Unió Europea, han simplificat els tràmits en detriment de les garanties als principis de publicitat, transparència, igualtat de tracte i no discriminació, sent més fàcil la contractació "a dit".
c) Pel que fa als procediments administratius en la gestió interna passen a ser procediments regits pel dret privat i per tant suprimint part dels drets dels administrats.
Algunes d'aquests concrecions no són il•legals però van en detriment de la qualitat democràtica, en tant en quan es suprimeixen controls en ares d'una millor eficiència en la gestió. Cosa que aquí no ha succeït, perquè amb les desviacions dels costos de les obres i les adjudicacions, i el nivell de competitivitat en les licitacions (que ha estat pràcticament nul•la), s'ha demostrat que hi hagut un excés d'opacitat i una manca d'eficiència.
Segona part de la resposta:
A més, amb la crisis actual, s'ha posat de manifest una cosa que ja es deia en el moment de la creació de la TUA, que aquestes societats mercantils no suposen un estalvi a les arques municipals sinó un increment de la despesa, que amb la falta de fiscalització, es descontrola fàcilment, com s'està veient amb el nombre i la quantitat dels crèdits que ha hagut de demanar i que demanarà l'Ajuntament de Tordera.
Pel que fa a la segona pregunta, el interventor municipal, té encomanada les funcions següents:
a) La funció interventora, la funció de control financer i la funció del control d'eficàcia de l'Ajuntament, els organismes autònoms i de les societats mercantils. Això implica que el interventor supervisa qualsevol actuació que suposi una despesa a les arques municipals. Si al excloure a l'interventor del personal adscrit a la societat mercantil, per ser substituït per una gestoria, aquests controls ja no es fan al moment, què és quan es decideixen les coses, sinó que ho fa amb una altra auditoria al final de l'exercici pressupostari amb la documentació que li passi l'empresa.
Anònim et convido a fer la reflexió següent: Si tu canvies el control immediat del interventor municipal per una gestoria que és del poble a on té residència el gerent de l'empresa (Camprodon), s'exclou o no el control financer del interventor? Si el interventor només pot fer una auditoria al final de l'any, se l'exclou o no del control d'eficàcia de les actuacions de la TUA? Si els expedients de contractació no segueixen la legislació de contractes, tal com ho entenem nosaltres, s'exclou o no la funció interventora?
Perquè hem de buscar una gestoria de Camprodon? Perquè no ha fet la feina directament l'interventor? Que l'equip de govern no es fia d'ell?
El desviament fa referència per una banda a les obres de la Biblioteca i el Pavelló, i per l'altra banda les obres d'urbanització de Sant Daniel i Àgora Park tenint en compte les valoracions del Tribunal d'Arbitratge respecte a Terra Brava. O estan mal elaborats tècnicament els projectes d'obres o s'ha fet un mal seguiment de l'execució d'aquestes, entenem nosaltres.
Publica un comentari a l'entrada
Gracias por tu comentario!