FRANÇA SOCIALDEMOCRATA

Fem la transcripció d’aquest article, que compartim, del blog de Carlos Carnicero.

Quan vostè llegeixi aquest article François Hollande ja serà president de la República Francesa i els ciutadans grecs ja hauran castigat terriblement als partits que es van “arrugar”  davant la prepotència alemanya.
Per sort, la tecnocràcia es pot acabar quan les urnes parlen. I les primeres eleccions celebrades després de constatar el fracàs de la política d’austeritat decretada pel tàndem Merkel-Sarkozy ha resultat ser un vot de càstig per aquestes tesis que han portat a la pobresa al sud d’Europa.
Ràpidament fonts de la comissió europea s’ha afanyat a dir que suavitzaran l’exigència d’austeritat a països com Espanya, com un mal endèmic d’atur. Ens han fet patir per res!. Però el pitjor és que en Mariano Rajoy, entusiasmat ara amb les retallades, es quedarà fóra de joc a Europa, demostrant que la pèrdua de respecte no només és una pandèmia de països llatinoamericans que volen recuperar els seus recursos amb atacs de populisme.
Els propers dies s’afluixarà la prima de risc, s’apujaran les borses i començaran els “gurus” de l’economia a lloar les polítiques que només fa quinze dies criticaven.
Els futuròlegs del passat, els economistes subjectes a l’ortodòxianeoliberal, no volen perdre la seva condició de conductors de l’economia. No passen per les urnes, però dirigeixen als conservadors que han tingut la política sotmesa als jocs dels mercats.
S’acosta un canvi de cicle polític a Europa. Àngela Merkel tindrà que cedir davant la constatació de que una gran part d’Europa ja no obeeix el seu calvinisme imposat des de un nou nacionalisme alemany.
Tal vegada el PSOE de Rubalcaba hagi aprés la lliçó que la socialdemocràcia no pot jugar amb espardenyes dins el terreny del neoliberalisme, on els poder financers utilitzen botes de claus.
Espanya està dormida, enganxada en una por paralitzant que li impedeix la reacció dels seus ciutadans.La por se supera quan existeix una brúixola que marqui el nou camí. El dogma neoliberal havia aconseguit imposar el seu cant de que no hi havia una altra economia possible. Tot això pot caure després de la victòria a França de François Hollande i és un punt de partida per a la reconstrucció de la veritable socialdemocràcia a Europa.

FRANCIA SOCIALDEMÓCRATA

Cuando usted lea este artículo, François Hollande será presidente electo de Francia. Los ciudadanos griegos habrán dado un terrible voto de castigo a los partidos que se achicaron ante la prepotencia alemana. Afortunadamente, la tecnocracia se puede terminar cuando hablan las urnas. Y las primeras elecciones celebradas tras constatar el fracaso de la política de austeridad decretada por el tándem Merkel-Sarkozy ha resultado ser un castigo para esas tesis que han llevado la pobreza al sur de Europa.

Por si acaso, fuentes de la comisión europea se han apresurado a decir que se va a suavizar la exigencia de austeridad a países como España, con un mal endémico de paro. Nos han hecho sufrir para nada. Pero lo peor es que Mariano Rajoy, entusiasmado ahora con los recortes, se va a quedar fuera de juego en Europa, demostrando que la pérdida de respeto a su gobierno no es solo una pandemia de países latinoamericanos que quieren recuperar sus recursos achacados de ataques de populismo.

En lo próximos días se aflojará la prima de riesgo, subirán las bolsas y empezarán los gurús de la economía a alabar las políticas que denostaban hasta hace quince días.

Los futurólogos del pasado, los economistas sujetos a la ortodoxia neoliberal, no quieren perder su condición de conductores de la economía. No pasan por las urnas, pero dirigen a los conservadores que han tenido la política sometida a los juegos de los mercados

Se avecina un cambio de ciclo político en Europa. Ángela Merkel va a tener que ceder ante la constatación de que una gran parte de Europa ya no acata su calvinismo impuesto desde un nuevo nacionalismo alemán.

Tal vez el PSOE de Rubalcaba haya aprendido la lección que la socialdemocracia no puede jugar con alpargatas en el terreno del neoliberalismo, donde los poderes financieros utilizan botas de clavo.

España está dormida, atenazada por un miedo paralizante que impide la reacción de los ciudadanos. El miedo se supera cuando existe una brújula que marca un nuevo camino. El dogma neoliberal había conseguido imponer su canción de que no había otra economía posible. Todo eso puede derrumbarse si se confirma –a primera hora de la noche del domingo, ya se conocerán los resultados de Francia- la Vitoria de Hollande. Y es un punto de partida para la reconstrucción de la verdadera socialdemocracia en Europa.